Comentari sobre nova Llei de modificació LEC en relació amb l’ocupació il·legal d’habitatges

<< Tornar al Blog
18.06.2018  Se’ns explica a l’exposició de motius de la Llei 5/2018 que la realitat socioeconòmica dels darrers anys ha produït que augmenti el nombre de desnonaments, afectant sobretot a persones que es troben en una situació sobrevinguda de vulnerabilitat econòmica i d’exclusió residencial i al mateix temps també se’ns explica que en aquest context, també han aparegut fenòmens d’ocupació il·legal que no tenen cap vinculació amb una situació d’extrema necessitat, sinó que tenen una finalitat lucrativa perquè sovint exigeixen el pagament d’una compensació econòmica a canvi d’abandonar l’habitatge que han ocupat il·legítimament.

De les vies legals que existeixen actualment per reclamar, ninguna permet el desallotjament a la força dels ocupants de manera satisfactòria, ja que suposen una demora temporal excessiva. En vista d’això, per tal de fer front a aquestes ocupacions il·legals premeditades i facilitar que el propietari recuperi immediatament l’immoble, s’han articulat mecanismes legals que en determinats supòsits, pocs, al nostre entendre, poden permetre agilitzar els procediments judicials .

Novetats respecte la LEC

La reclamació de la possessió de la propietat ha de seguir la via del judici verbal (art. 250.1.4º) i, com a novetat, es podrà demanar la immediata recuperació de l’habitatge sempre i quan es tracti d’algun d’aquests col·lectius:

a) Persona física propietària o posseïdora legítima per un altre títol.
b) Entitats sense ànim de lucre amb dret a posseir l’habitatge.
c) Entitats públiques propietàries o posseïdores legítimes d’habitatge social.

Per tant, aquesta modificació NO inclou els supòsits d’habitatges que siguin propietat d’entitats bancàries o fons d’inversions.

Pel que fa a la demanda, es diu que es podrà dirigir genèricament contra els ignorats ocupants, sens perjudici que la notificació s’hagi de realitzar concretament a qui es trobi a l’immoble, el qual s’haurà d’identificar per poder rebre el trasllat, i si així ho admet, comunicar la seva situació als serveis públics competents en matèria de política social.

Val a dir que la possibilitat de demandar als ignorats ocupats no és una novetat pròpiament dita perquè els Jutjats ja admetien de forma unànime conformar la relació jurídico-processal en aquests termes. Tan sols esmentarem, a tall d’exemple, la sentencia de data 8 de juny de 2008 de la secció 13ª de l’Audiència Provincial de Barcelona.

En el decret d’admissió de la demanda es requerirà als ocupants perquè aportin el títol que justifiqui la possessió de l’habitatge i, en cas que no en disposin, el tribunal podrà ordenar la immediata entrega al demandant, sempre i quan hagi acreditat el seu dret sobre l’habitatge. Contra aquesta resolució no hi cabrà recurs i tindrà efectivitat contra qualsevol dels ocupants que es trobin en aquell moment a l’habitatge, la qual cosa és una novetat remarcable.

D’aquesta manera, les persones que hem relacionat més amunt, gaudiran, en potència, d’una via procedimental més àgil per veure tutelats els seus interessos tot i que realment s’haurà de valorar en què queda tot plegat perquè la norma no estableix que el títol aportat hagi de ser un títol escrit i de ben segur els demandats invocaran que els vincula un acord verbal, cosa perfectament lícita i jurídicament admissible a l’empara del què estableix l’Art 1.254 Codi Civil.
En aquest punt, com es tracta d’exhibir el títol i no d’analitzar-ne la validesa, davant d’aquesta al·legació, entenem que el Jutge esperarà a veure si l’ocupant contesta la demanda.

a) Si la contesta i alguna de les parts demana la celebració de vista, el jutge convocarà a les parts i allà analitzarà l’existència de títol suficient per posseir l’habitatge (o bé la falta de títol per part de l’actor).
b) Si no la contesta, la novetat rau en el fet que dictarà sentència directament sense necessitat de celebrar vista.

En tots dos casos, aquell mecanisme pensat per agilitzar el procediment quedarà contrarestat amb la simple al·legació de que existeix un acord verbal que justifica l’ocupació. L’ocupant haurà evitat que el procediment judicial acabi amb una interlocutòria que no admet cap recurs, i gaudirà d’un procediment, com fins ara, amb els mateixos temps de tramitació, obtenint una sentència que podrà recórrer en apel·lació, la qual cosa suposarà, a la pràctica, que res haurà canviat.

Però no acaba aquí el nostre anàlisi crític. Pel cas que el condemnat formalitzi recurs d’apel·lació contra la sentència, trobem a faltar alguna modificació legislativa que faciliti l’execució provisional tenint en compte que els Jutjats no son favorables a admetre-la adduint que “debe entenderse que la ejecución provisional de la sentencia dictada en un juicio de desahucio, como regla general supone un perjuicio difícil o de imposible reparación ……; así el ATC (interlocutòria del Tribunal Constitucional) Sala 2ª de 16 de julio de 2001 n º 210/2001 viene a señalar "que la ejecución de aquellas resoluciones judiciales que declaran la extinción o resolución de la relación arrendaticia y condenan al arrendatario al desalojo de la vivienda o local arrendado pueden originar un perjuicio difícilmente reparable en su integridad, y generan una situación irreversible que aconseja optar por la suspensión de la ejecución (AATC 464/1985, 684/1986, 405/1989, 234/1995, 203/1999, 174/2000).” Per exemple, l’Audiència Provincial de Madrid (Secció 9ª) a la seva interlocutòria núm. 308/2006 de 5 d’octubre.

Si això és així, seguim on érem.

Tan sols us explicarem una última novetat. Es permetrà l’execució directa sense necessitat que transcorri el termini de 20 dies previst en l’article 548 LEC. És a dir, si en condicions normals la Llei d’Enjudiciament Civil estableix que la part condemnada té 20 dies hàbils per interposar recurs d’apel·lació i passat aquest termini, qui ha obtingut un pronunciament al seu favor ha d’esperar 20 dies hàbils més per executar la sentència, en els supòsits que ens ocupen aquest segon període desapareix i es podrà executar directament sense respectar aquell termini d’espera.

Al nostre entendre, no estem davant d’un mecanisme de desocupació exprés generalitzat, ni molt menys.
Quedem com sempre a la vostra disposició per atendre els dubtes que us sorgeixin.

Cristià Ventosa Cruset. Advocat                    Cristina Espallargas Casellas. Graduada en Dret
Departament Civil i Processal Civil de PATRIMOINIA ADVOCATS I ECONOMISTES, S.L.P

Barcelona

Via Augusta, 118 Baixos

Barcelona

Fontanella, 17 Pral

Alella

Balmes, 7 Baixos

Telèfon comercial

934 124 848
© 2018 MASIFILL Patrimonia. Tots els drets reservats
Avís legal | Política de cookies
by WM & DF